ARTIFACT (2012) - Recomanació de la setmana (2-8 Novembre) | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
16818
post-template-default,single,single-post,postid-16818,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

ARTIFACT (2012) – Recomanació de la setmana (2-8 Novembre)

ARTIFACT (2012) – Recomanació de la setmana (2-8 Novembre)

Gairebé tots els grups fan el mateix procediment. Disc. Gira del disc. DVD de la gira. I tornem-hi. Alguns fins i tot poden decidir fer el DVD no pas dels concerts sinó de la gravació de l’àlbum. En aquest punt concret es trobaven 30 Seconds to Mars quan les flames de l’infern van caure sobre ells. En concret les de l’infern de la indústria discogràfica. Xantatges. Mentides. Estafa. Extorsió. Evidentment, allò que tenien entre mans va deixar de ser un film sobre la gravació del disc per ser alguna cosa més.

El resultat és ARTIFACT, un documental dirigit per Bartholomew Cubbins sobre com s’arriba a la surrealista situació d’una discogràfica demandant els seus propis músics. El director fa una feina admirable sobretot tenint en compte que no existeix: Cubbins és un personatge del famós Dr.Seuss -sí, el de Horton- i és també el pseudònim rere el qual s’amaga Jared Leto (guanyador d’un Òscar, cantant, en fi, cal? )

Leto es posa davant i darrera la càmera, engega el ventilador i escampa tota la merda que envolta la indústria, amb l’ajuda de la resta de membres de la banda i d’aparicions destacables com les de Chester Bennington o Serj Tankien, cantants de Linkin Park i System of a Down, respectivament. Fins i tot ex-peixos grossos de la discogràfica en qüestió (potser us sonarà, EMI, va portar a quatre

paios de Liverpool bastant populars) es confessen i admeten la perversió de la maquinària que han ajudat a posar en marxa. Especialment revelador és el gràfic que destapa el maquiavèl·lic procés d’elaboració d’un disc:

El model típic de contracte que ofereix una discogràfica als seus artistes és el que veiem en aquesta infografia (i el vídeo final, un extret del documental on s’explica aquest fenomen dantesc).

L’empresa avança una suma determinada als músics per gravar el nou àlbum. Imaginem que el grup o el cantant en qüestió ven 500.000 còpies a 10€ cada CD: els beneficis són clars, 5 milions d’euros. És aquí on intervé de nou la discogràfica. Aquesta retira per contracte un 85% dels beneficis als músics i, a partir d’allà, un cúmul de sumes corresponents a, per exemple, les despeses de la gira (aproximadament 250.000€), gravacions de vídeos i música (600.000€), despeses de promoció (75.000€) i, evidentment, els 250.000€ avançats originalment al grup per gravar l’àlbum.

Un cop acabada l’era, l’etapa vital, d’aquest àlbum, el grup es troba amb un deute de -422.00€ envers la discogràfica que no cessa d’enriquir-se gràcies als seus músics. Amb cada àlbum la història es repeteix i els artistes s’endeuten cada vegada més.

L’ artista acaba lligat de mans i peus i el seu endeutament és irreversible. La única sortida és…aquest documental. Sorprenentment, acompanyar Leto dia i nit no es fa tan odiós ni insoportable com pot semblar a priori, malgrat queda palès que ell està en tot moment pendent de la presència de la càmera, cosa que resta espontaneïtat a tot plegat.

Després de tot el ressentiment, depressió, odi i manipulació que transpira ARTIFACT no és d’estranyar el títol del disc que finalment sí es va poder editar: THIS IS WAR.

1Comentari

Escriu un comentari