Campanes d'Òscar? | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
16985
post-template-default,single,single-post,postid-16985,single-format-video,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Campanes d’Òscar?

Campanes d’Òscar?

No us ho creureu, però els crítics parlen de Creed com d’una nova obra mestra del cinema. I ens encanta.

Tranquils. Ja farem posts sobre Truffaut, Kubrick i Takeshi Kitano. Però de moment guardeu l’smoking. Pengeu les corbates. Ens embrutarem les mans.

Tot i que menys del que sembla.

De petit sempre havia estat més de Schwarzenegger, ho reconec. Vaig viure l’eclosió del cinema d’acció i Terminator em va guanyar. En l’art de repartir bufetades cinematogràfiques t’havies de posicionar. A l’escola tothom era d’un dels dos. Per darrera quedaven Chuck Norris, Charles Bronson o Dolph Lundgren (un altre dels meus favorits i que mereix un article apart per la seva història personal). La llista és molt més llarga i ens porta des de les èpoques de Bud Spencer i Terence Hill a les de Van Damme i Seagal, passant per Bruce Lee, Jackie Chan o el moment actual dels The Rock, Vin Diesel o Jason Statham. Però no ens enganyem: sempre ha estat un Sly vs Arnie.

Amb el pas dels anys, un es fa gran, madura –poc- i aprèn a valorar quan hi havia una mínima qualitat cinematogràfica més enllà de l’acció en si i quan no. Diríem que pràcticament tots els noms citats anteriorment cauen de la llista si afegim aquest filtre (Seagal ja cau sol per mèrits propis). Stallone no seria Woody Allen però hom pot apreciar el fet que fos capaç d’escriure tot el guió de Rocky en tres dies. La cinta va guanyar diversos Òscars tot i que cap dels dos pels quals ell estava directament nominat: actor principal i guió. Va dirigir-ne la seqüela i va establir les bases per una de les primeres franquícies cinematogràfiques com a tal: una saga amb moments brillants (Rocky IV) i d’altres vomitius, com la cinquena entrega.

Sobre la increïble història d’esforç personal i sacrifici d’Stallone i els dos productors per tirar endavant el projecte, en parlarem en un altre post. Avui ens ocupa la reinvenció de la marca Rocky.

Creed narra la història d’un jove boxejador anomenat Adonis. El seu nom seria cridaner i estrafolari si no fos perquè el seu pare es deia Apollo. Apollo Creed. Michael B. Jordan interpreta el fill il·legítim del carismàtic personatge de Carl Weathers i es retroba amb el director Ryan Croogler, després de l’èxit de Fruitvale Station. La franquícia Rocky estava aparentment tancada amb la solvent última entrega dirigida pel mateix Stallone, però Croogler ha sabut reinventar-la i situar Balboa com un secundari de luxe en una nova història en la que haurà d’entrenar el fill del seu amic desaparegut.

La cinta s’estrena ja a Estats Units però no arribarà aquí fins el febrer, en una d’aquelles situacions esperpèntiques que no s’entenen en el món global d’avui i que ja hem hagut de viure amb Steve Jobs, la biopic a càrrec d’Aaron Sorkin i Michael Fassbender. Els crítics que ja l’han vist, però, asseguren que la qualitat dramàtica del producte sorprendrà tothom i farà les delícies de tots els públics: els més avesats a l’univers Rocky i els més al·lilens. Sembla que l’actuació de Jordan servirà per redimir-lo de la mala experiència de Fantastic Four (tot i que nosaltres sempre el veurem guanyant iardes a Friday Night Lights) i ja hi ha diversos experts que parlen, fins i tot, de la possibilitat que l’acadèmia es fixi en Creed a l’hora de repartir Òscars al gener. Irònicament nosaltres viurem primer la gala i després l’estrena, com tants altres cops.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari