El Gra de Sal | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
17382
post-template-default,single,single-post,postid-17382,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2,vc_responsive

El Gra de Sal

El Gra de Sal

El Draft és una loteria. No només en el sentit estrictament literal, que ho és. Ens referim a que qualsevol previsió sobre el jove talent que entra a la lliga és molt arriscada. Acaba esdevenint apassionant girar la vista enrere a tots els mocks (projeccions i previsions de draft) i comparar-los amb el resultat real. Eleccions al número 1 que anaven per estrelles haurien d’haver estat segones rondes i a l’inrevés. Tothom sap que es van triar quatre jugadors per davant de Larry Bird (dels quals ningú recorda el nom), dotze per davant de Kobe, quinze per davant de Stockton o dos per davant de Jordan, tot i que un d’ells era probablement el millor pivot de la història.

El meu cas favorit és el de Manu Ginobili. L’any 1999 va haver-hi 56 eleccions abans que els Spurs triessin un dels millors sisens homes que l’univers bàsquet ha vist mai. Algunes franquícies van entendre que era millor apostar per Mike Ruffin, que acabaria jugant al Caprabo Lleida. Ull clínic.

Com el dels Wolves, que en el seu dia, van preferir Johnny Flynn a Stephen Curry i els Pistons Darko Milicic a Carmelo, Wade o Bosh. Joe Smith va quedar per davant de Kevin Garnett. Dennis Hopson per davant de Scottie Pippen. Olowakandi per davant de Paul Pierce. Adam Morrison s’havia de menjar el món. Oden era el nou David Robinson. Bargnani havia de marcar una era. És divertidíssim.

Per tant, com diuen allà, take this with a grain of salt. Tota informació, opinió o previsió s’ha d’agafar amb pinces o com a mínim s’ha de ser conscient que és impossible que es mantingui intacte amb el pas del temps ja sigui per errada humana de periodistes i observadors NBA o pel fet inexorable que la carrera d’un jugador és una entitat viva i, com a tal, evoluciona (i involuciona) constantment. Dit això, hem vingut a jugar.

ELS 10 MILLORS JUGADORS D’AQUEST DRAFT

1. Brandon Ingram

Ho sento. Entenc que per necessitat posicional, els Sixers es decantin per Simmons, però sospito que a la llarga ho lamentaran. Ingram no està tan treballat físicament, però és una delícia veure’l jugar. L’espigat i elegant producte dels Blue Devils de Duke ha rebut comparacions injustes però comprensibles amb Kevin Durant. Qualsevol intent de pronunciar els dos noms en una mateixa frase és sinònim de heretgia, però Ingram té el tret físic més important que ha de presentar un jugador de bàsquet. En contra de la idea generalitzada, no és l’alçada sinó l’envergadura. Braços llargs. Els seus son interminables. Es mou bé, té el cap a lloc i té una cosa amb la que Simmons només pot somniar: un tir exterior mortal que complementa a la perfecció el seu atreviment a l’hora de penetrar a cistella. Potser li falta un pèl més de mentalitat assassina i definir la seva posició exacta a la pista.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Kevin Durant

PITJOR CAS: Kris Middleton

2. Jamal Murray

Sense cap mena de dubte, el millor anotador del Draft. Tira de tres igual o millor que Buddy Hield, però la seva llista de recursos en atac no es redueix al joc exterior i guanya en caràcter a tots els integrants d’aquesta llista. Potser el seu excés de confiança en ell mateix- evidenciat en les seves declaracions aquests dies després d’algun dels seus workouts amb equips NBA- pugui ser un dels seus defectes. Segons diversos scouts de la lliga que l’han vist entrenar de prop, Murray ha batut tots els registres històrics de triples anotats en aquests tipus d’entrenaments privats. L’escorta dels Wildcats presenta un últim avantatge: precisament que surt de la universitat de Kentucky. Wall, Rondo, Kidd- Gilchrist, Anthony Davis, Cousins. Tots talents innegables i d’explosió immediata. Calipari és garantia de qualitat.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Ray Allen

PITJOR CAS: Ben McLemore

3. Kris Dunn

Abans que els fans de Simmons salteu al coll d’aquest humil malalt d’NBA, heu de saber que fins a cinc equips de la lliga estan intentant des de fa mesos traspassar alguns dels seus millors actius a canvi de la possibilitat de poder triar Dunn. I això que el seu representant no ha volgut fer arribar la informació mèdica del jugador a més d’un parell d’equips, pràctica bastant habitual en aquests casos. Però els és igual. Saben que Dunn serà un dels millors bases purs de la propera dècada. Defensa. Anota. Llegeix. Reparteix. Lidera. A banda de ser el meu jugador favorit de tots els que es presenten aquest any, té molts números de ser un steal i d’acabar sent el número 1 quan fem el típic exercici de girar la vista enrere i refer el draft del 2016. Capacitat atlètica i qualitat tècnica a nivell NBA-Ready. Amb Simmons, que pot jugar a quatre de les cinc posicions d’aquest esport, no es veu molt clar el que tens. Amb Dunn, saps exactament el que tens. Un base dels de tota la vida, amb un físic dels d’avui.

4.Ben Simmons

No ens equivoquem. Estem ordenant els jugadors per qualitat, no per ordre final d’elecció. Tenim clar que serà el número 1. No tenim tan clar que serà el millor jugador d’aquesta fornada. Si es tracta de ponderar virtuts físiques, la resta de candidats ja poden plegar. No tenen res a fer amb Simmons. El millor atleta del draft sense discussió. Potser Jaylen Brown podria plantar cara mínimament. Però encara que el bàsquet modern convidi a pensar el contrari, hi ha més coses més enllà d’una musculatura espatarrant, una velocitat endimoniada i una coordinació sorprenent en algú d’aquest tamany. Parlem de maduresa, de fiabilitat, d’aparèixer en els moments decisius, trets tots ells que els Tigers de la universitat de Louisiana State han trobat a faltar aquesta temporada. El fet que sigui australià ajuda a augmentar el risc de overhype, com li va passar fa poc al seu compatriota Dante Exum, que segons algunes previsions havia de ser el nou Magic Johnson. Si afegim l’absència total de qualsevol cosa que s’assembli a un tir exterior i la indefinició posicional, projectem que Simmons serà una bèstia física incontestable però té un llarguíssim camí per davant per ser un jugador dels que marquen època.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Scottie Pippen

PITJOR CAS: Andre Iguodala

5. Buddy Hield

Tireu avall amb el ratolí. Una mica més. Ara feu play als highlights. Està tot dit. Hield és una màquina d’anotar. Juntament amb Murray, el millor tirador d’aquest draft i de molts dels anteriors. A més- i a diferència del jugador de Kentucky- l’acompanya un element que per alguns serà una virtut i per altres un defecte: l’edat. Hield és un sènior, rara avis en aquests temps que corren. Això vol dir que ha completat els quatre anys del seu cicle universitari, cosa que li aporta un extra important en l’apartat d’experiència i un defícit en el ratio joventut-potencial. No hi ha gaires dubtes del jugador que serà ni molta diferència entre el seu upside i el producte final que tindrà l’equip que el triï. No hi ha gaire marge de millora, però la realitat és prou fiable. L’únic dubte al voltant de Hield és si quan faci el salt a l’NBA seguirà sent capaç de crear-se els seus propis tirs davant de defensors molt més grans i intensos físicament.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Micheal Redd

PITJOR CAS: Hersey Hawkins

6. Jaylen Brown

En els darrers dies, dos jugadors que no entraven en cap travessa inicial al Febrer, han escalat posicions a velocitat de vertigen. El que ho ha fet amb més força és l’home que ens ocupa. Jaylen Brown, aler de California, és el factor X d’aquest Draft. D’aquells jugadors que te’l mires i li trobes mil defectes però té alguna cosa especial que costa de definir però que saps que compensa les mancances i que el pot fer gran. Amb una ferotge mentalitat competitiva, un motor inesgotable i una capacitat física que el converteix en garantia de highlight assegurada, a Brown li falta tir, calma i uns fonaments ofensius un pél més acadèmics. Són exactament els mateixos defectes i les mateixes virtuts que presentava Marcus Smart fa un parell d’anys. És tan intens com poc ortodoxa. Una bomba que pot esclatar per qualsevol dels dos costats.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Ron Artest

PITJOR CAS: Richard Jefferson

7. Marquese Chriss

L’altre jugador que ha escalat més posicions en menys temps, Chriss ha passat de sonar al final de la primera ronda a enfilar-se fins la tercera elecció en alguns mocks. Un power forward en tots els sentits de la paraula: potent físicament, amb un interessantíssim llançament de mitja distància i una intel·ligència a la pista poc habitual en jugadors interiors tan joves. Amb una mica més de centímetres seria un clar candidat a competir amb Simmons i Ingram com a número 1.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Antonio Mc Dyess

PITJOR CAS: Kenyon Martin

8. Henry Ellenson

Segurament no és el millor moment per fer aquesta comparació, malgrat acabi de ser campió de l’NBA, però intenteu retenir a la vostra memòria el Kevin Love d’abans. El dels Timberwolves. El que t’anotava 25 punts i t’agafava 20 rebots i es quedava tan tranquil. No aquest que té al·lèrgia a trepitjar la zona i es queda a la línia de tres com un estaquirot. No. Aquell. Doncs Ellenson és aquest tipus de batallador incansable sota les anelles, suplint una inferioritat en tamany amb una convicció que el fa ser infal·lible en el rebot ofensiu i les cistelles en segona jugada. Potser massa especialista pels temps que corren, però apunta a bon recurs sortint de la banqueta.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Kevin Love

PITJOR CAS: Kris Humphries

9. Thon Maker

El gran interrogant del Draft. El cas de Maker, que va estar a punt de decidir-se als tribunals, ha generat molta polèmica pel que fa a la seva elegibilitat. Té 19 anys, ha sortit de l’institut però no ha trepitjat mai una universitat. La NBA va acabar acceptant un any de preparació anant per lliure com a substitutori de l’any universitari (o professional a l’estranger) que es requereix obligatòriament a tot jugador d’aquesta edat. Més enllà d’això, Maker és famós pels seus mixtapes. No trobareu cap jugador no universitari amb tant de material disponible a Youtube. Les seves condicions i la seva aparença física han generat comparacions arriscades amb Kevin Garnett: prim, ràpid, altíssim, de braços interminables i coordinat com el que més. L’últim cop que es va comparar a algú amb The Big Ticket va ser Jajuan Johnson. Els Celtics el van triar i l’any següent el van desterrar. Ningú l’ha rescatat encara. Fa cinc anys d’això. Compte amb les comparacions.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Kevin Garn… ehem… Darius Miles

PITJOR CAS: Kwame Brown

10. Dragan Bender

Us he dit que no m’agrada Bender? L’escepticisme americà amb els jugadors europeus- que suposadament hauria minvat per l’èxit dels Nowitzkis, Gasols i Parkers- ens pot molestar però és perfectament comprensible. Sobretot en aquest cas. Bender ha jugat una mitjana de 4 minuts per partit en un equip com Maccabi. Dir que no està provat al més alt nivell és un eufemisme de dimensions bíbliques. Físicament imponent, més per envergadura que no pas per pes ni massa muscular, el que més enamora del croat és el seu coeficient intel·lectual basquetbolístic. Llegeix bé la jugada, és un bon passador i el seu rang de tir s’estén a la línia de tres. L’encert dels Knicks amb Porzingis el va fer pujar molt amunt a les previsions, cosa que ha fet que la caiguda d’aquests últims dies després dels workouts hagi estat més dura. És un cas claríssim de Dirk or Darko. Hi ha molt poques opcions que et surti com Nowitzki. Moltes de que et surti com Milicic.

COMPARACIÓ NBA

MILLOR CAS: Pau Gasol

PITJOR CAS: Darko Milicic

Això és tot! Ens sentim aquesta nit a RAC1 a la nit de la Revetlla, del Brèxit i del Draft. Brèxit, música i NBA amb Jordi Basté i un servidor!

Aneu amb compte amb la coca!

No hi ha comentaris

Escriu un comentari