Kubrick i Bowie | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
17191
post-template-default,single,single-post,postid-17191,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

Kubrick i Bowie

Kubrick i Bowie

Potser Bowie ha mort. Però Ziggy Stardust, Aladdin Sane, el Goblin King o el Thin White Duke viuran per sempre. Si algú ha fet esforços per assegurar-se la immortalitat, és l’artista londinenc. Músic, compositor, cantant, instrumentista, actor, estilista però sobretot creador de personatges. Billy Corgan es va reencarnar en Zero i en Glass. Brian Warner en el reverend Marilyn Manson, en l’Antichrist Superstar o en l’Omega. Fins i tot Prince es va convertir en The Artist. Però ningú ha gaudit de més alter egos que Bowie.

La seva carta de presentació al món va arribar de la mà del seu primogènit: el Major Tom de Space Oddity podria ser l’astronauta més famós del món. Neil Armstrong i Buzz Aldrin es reservarien el dret a discrepar, però cap dels dos s’ha perllongat tant en el temps com la creació més primerenca del desaparegut cantant anglès. Tom, el pilot fictici que acaba el seu viatge espacial en tragèdia, neix de la imaginació de Bowie el 1969 a Space Oddity. Tres anys més tard, Elton John i Bernard Tapie s’hi refereixen a la lletra del seu famós Rocket Man. El mateix duc el reviu als 80 a Ashes to Ashes, on relata com l’estació central (Ground Control) rep un missatge perdut del nostre protagonista:

Do you remember a guy who’s been in such an early song? I’ve heard a rumor from Ground Control. They got a Message from the Action Man: I'm happy, hope you're happy, too. I've loved all I've needed to love.

Per si això fos poc, Peter Schilling revisa la història uns anys després amb Major Tom (Coming Home) , passant-la pels sedars del techno. Al 2003, K.I.A. estableix la que, de moment, és la seqüela definitiva: Mrs Major Tom explica la història des del punt de vista de la dona de l’astronauta. Cinc cançons dedicades a un personatge que ni tan sols existeix. Aquesta és la influència de Bowie. Però com sorgeix Space Oddity?

Com els més cinèfils hauran deduït, el títol no és altre cosa que un joc de paraules amb una de les meravelles més grans de la història del cinema de ciència ficció. David Bowie explica haver anat a veure per primer cop 2001: A Space Odissey després d’haver consumit alguna cosa més que crispetes. El film de Kubrick el va impactar tant que va tornar-hi diversos cops, tots sota l’efecte de les drogues. “És llavors quan la cançó va fluïr per sí sola al meu cap”, explica el Duc Blanc. La cinta s’estrena al 68. La cançó, al 69. Feu els vostres càlculs.

Escrita per coincidir amb el primer aterratge de l’home a la Lluna, tan Space Oddity com Rocket Man van ser titllades de oportunistes per la premsa especialitzada i el públic en general. En el cas del tema que ens ocupa, fins i tot algunes ràdios van prohibir-ne la seva emissió fins a assegurar-se que la resta de missions espacials en òrbita arribaven a bon port. La BBC, entre d’altres, va rebre diverses queixes i fins i tot amenaces de mort per part dels seguidors més radicals del músic britànic, que tot just començava a destacar.

Utilitzada a diverses pel.lícules (la última, The Secret Life of Walter Mitty, 2013, on hi té un paper crucial pel desenvolupament de la història), Space Oddity ha establert l’estàndard de cançó que reflecteix la soledat, la desesperació i el buit de l’espai com a metàfora de l’abandonament personal i la decadència de l’ànima.

Les estrelles no llueixen igual avui, però si hi mirem bé potser veurem el Major Tom encarant el seu últim viatge.

1Comentari
  • Jau
    Posted at 14:45h, 13 gener Respon

    God bless the Duke!

Escriu un comentari