La música del Bataclan | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
bataclan, paris, attack, music, musica, art, pau, peace, love,
16908
post-template-default,single,single-post,postid-16908,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.2,vc_responsive

La música del Bataclan

La música del Bataclan

Oasis, Prince, Gènesis, Lou Reed, The Killers o 30 seconds to Mars són alguns dels concerts més destacats de la sala parisenca

Lamentablement mai serà recordada per això, però la sala construïda per l’arquitecte Charles Duval el 1864 ha estat, és i esperem que segueixi sent un lloc de referència de la música alternativa. Sense les dimensions d’un gran Palau, i d’una tradició més comparable al nostre Razzmatazz o Apolo, pren el nom d’una opereta de Jacques Offenbach que ho parodiava absolutament tot: des de la política contemporània al propi gènere de l’òpera. Si malauradament el de Eagles of Death Metal acaba sent el seu últim concert, la política de sentit de l’humor i caricatura constant del grup californià estarà en consonància amb l’origen històric del nom del recinte.

Ara que Phil Collins és notícia pel manifest de protesta contra el seu nou disc, els Gènesis son un dels grups que van enregistrar i editar en vídeo un dels seus concerts a la sala francesa, quan encara estaven en un bon moment musical amb discos com el seu I Can’t Dance, de principis dels 90. L’actuació més recordada pels parisencs però, és la de l’artista abans conegut com Prince: el príncep del funky va regalar durant hores el millor del seu repertori i hi va afegir versions de –ni més ni menys- Led Zeppelin i Santana. La seva performance rivalitza amb la del desaparegut Jeff Buckley, que va tenir el bon gust de revisitar Je N’En Connais Pas La Fin i Hymne à L’Amour, dos temes de la discografía d’Edith Piaf. Precisament als seus inicis, Piaf també havia actuat al Bataclan.

Més cap a aquí, artistes com The Killers, Placebo, Deftones o 30 Seconds To Mars han fet les delícies del públic francés més erudit. Com es pot apreciar, no estem davant l’escenari típic dels Beatles, els Rolling o Madonna, sinó d’un punt de trobada de plaers més petits però igualment deliciosos.

El nostre Bataclan

Com ja s’ha escrit aquests dies, Barcelona va tenir el seu propi Bataclan. Situat al paral·lel i prenent el nom del seu equivalent francès, el music hall barceloní va passar a anomenar-se Novelty i a ser propietat dels mateixos gestors d’El Molino. El seu èxit va ser immediat però no es va perllongar massa en el temps (dels anys 1920 als 1940).

No hi ha comentaris

Escriu un comentari