Let It Come Down (Spiritualized) - Recomanació de la setmana (9-15 de novembre) | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
16881
post-template-default,single,single-post,postid-16881,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

Let It Come Down (Spiritualized) – Recomanació de la setmana (9-15 de novembre)

Haig de reconèixer que el 2001 no tenia ni punyetera idea de qui era Jason Pierce. No havia seguit la carrera de Spacemen 3 i, per tant, no sabia que després havia format Spiritualized. Simplement vaig entrar en una botiga de discos (una cosa que teníem abans de Spotify), vaig veure la portada, em va cridar l’atenció i vaig decidir que volia arriscar-me a comprar-lo. Lamentablement per mi, aquesta actitud aventurera no responia a una alta capacitat adquisitiva sinó a una obsessió malaltissa a passar-me totes les estones lliures universitàries visitant Revòlver i Discos Castelló. No recordo si hi havia els típics auriculars per escoltar un fragment de cada cançó, però posaria la mà al foc que no. La silueta de la cara d’una nena en relleu sobre un fons completament gris era tan diferent a la resta de portades de tota la botiga que no me’n vaig poder estar.

Amb el temps vaig descobrir que Let It Come Down (2001, Arista Records) era només la continuació de Ladies And Gentlemen: We Are Floating In Space, el veritable disc definitori del so de la banda. El vaig acabar adquirint, gaudint i recordant com un dels títols de CD més originals que recordo, però no va superar mai el meu primer contacte amb la banda de Rugby (Anglaterra). La sensació en escoltar-los per primer cop va ser calcada a la de veure la seva portada: allò era diferent a tot. On Fire engega amb el seu piano un disc inclassificable i avisa amb la seva lletra del què m’espera a les deu pistes restants:

Let's see how fast we can go before our eyes can't follow the road

Pierce escriu sobre el seu viatge amb les drogues però sembla que ho faci sobre la meravella que tinc entre mans. El que segueix és una barreja de gospel, rock simfònic, soul, referències bíbliques, guitarres distorsionades, cors celestials i violins, molts violins. No dels que t’acaricien suaument la pell. Dels que se’t claven al cervell amb violència però et fan demanar més. Les dues obres mestres de l’àlbum t’agafen per sorpresa a meitat de trajecte i no et deixen anar. Us desafío a que escolteu les dues balades consecutives I Didn’t Mean To Hurt You i Stop Your Crying i em digueu si us recorden a alguna altra cançó. És impossible. Només s’assemblen entre elles. Segons la crítica especialitzada, Let It Come Down no és el millor disc de Spiritualized però si el més sagrat, el més vital. Adjectius peculiars per descriure un grup que assegura haver-se passat 22 anys de la seva vida “consumint drogues per fer música per consumir drogues”.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari