Publicacions | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
40
post-template-default,single,single-post,postid-40,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1,vc_responsive

Publicacions

No canvio la ràdio per gairebé res. Però poques coses son més difícils d’oblidar que la sensació de tenir entre les mans un llibre que tu has pensat, creat, ideat i somniat. Tot allò que tenies al cap, ara ho pots tocar. Un format físic no té l’agilitat ni la màgia d’un moment de ràdio però perdura molt més. No es perd en el temps. És el més similar a tenir un fill que pot oferir la nostra professió. I jo he tingut la inexplicable sort de fer-ho per partida doble i amb dos dels meus temes favorits: el Barça i la NBA.

El 2009 em vaig estrenar en el món editorial amb Un Any Al Paradís: El Meu Diari del Triplet (ARA Llibres) acompanyat d’Andrés Iniesta i del meu ex-company Sique Rodríguez. Un any més tard, vaig publicar Celtics vs. Lakers: La Rivalidad Que Lo Cambió Todo (Editorial Sombra), un llibre fotogràfic on repasso la llegendària rivalitat entre els Boston Celtics i els Los Ángeles Lakers.

 ANDRÉS INIESTA: UN ANY AL PARADÍS
(El meu diari del triplet)

Té gràcia, però l’any 2009 va ser dels pitjors de la meva carrera. En portava nou a la SER i la felicitat dels primers cinc o sis es va anar degradant de forma preocupant. La gent que manava havia canviat, les persones de les que havia après a fer ràdio ja no hi eren i el criteri dels que regien el destí de l’emissora inspiraven menys confiança que un mico amb una AK-47. La meva lamentablement profètica visió de futur em suggeria que aquell forat negre anomenat ONA FM no només havia absorbit l’essència de LA GRADERIA sinó que amenaçava amb fer el mateix amb tota la redacció d’esports de la SER i, sobretot, amb les meves ganes d’anar a treballar cada matí en la professió que estimo. I això no estava disposat a permetre-ho. La ràdio ja no m’omplia. Necessitava algun altre estímul. Irònicament aquell escenari radiofònicament irrespirable va coincidir en el temps amb el millor any –fins llavors– de la història del Barça. La confluència de totes dues situacions va generar el meu primer llibre.

El nostre primer llibre. Perquè el vaig fer amb el meu amic i llavors company Sique Rodríguez. Fa temps que parlàvem de fer alguna cosa junts amb Andrés Iniesta. Tots dos hi teníem (i hi tenim) molt bona relació. En el meu cas, vaig començar a cobrir entrenaments del Barça pràcticament quan ell treia el cap per primer cop amb Serra Ferrer al 2000. Sóc un tio raro, callat, tímid i poc sociable. No dic que ell llavors fos igual, ni molt menys. Però diguem que la seva forma de ser i la meva van propiciar que establíssim una bona sintonia, refermada per la meva apassionada defensa radiofònica de la seva figura futbolística que, sí, avui no ho recordeu, però va ser molt criticada: és baixet, no defensa, no aguanta un partit sencer, és millor sortint de la banqueta… La meva tendència a reivindicar causes aparentment perdudes que havia estrenat amb Kluivert, va trobar continuïtat amb Iniesta. Afortunadament, diríem que la seva carrera a Barcelona es va “arreglar” una mica més que la del Patrick.

M’ho diuen i no m’ho crec. En menys de noranta dies vam aconseguir convèncer un jugador del Barça, signar contractes (amb representants pel mig), posar-nos d’acord amb l’editorial i escriure un llibre a sis mans``

Quan l’hi vam proposar, ni el Sique ni jo teníem la certesa que acceptés. És un jugador del Barça. No ho sembla, però és un futbolista. Tenen les seves coses… Però el seu sí va arribar molt ràpid, com si a ell també li hagués passat pel cap la idea. La seva predisposició des del principi va confirmar que no és que ell acceptés la tasca, és que li feia il·lusió el projecte. I això facilita molt la nostra feina. Teníem clar que no volíem fer la típica biografia de jugador de futbol, sinó un diari de com s’havia viscut el millor any de la història blaugrana a través dels ulls d’un dels seus protagonistes . I no un qualsevol. Ell. L’home del gol de Stamford Bridge. L’home que es va lesionar abans de la final de la Champions. L’home al que li van dir “no xutis a porta” a la mitja part de Roma. Evidentment hi havia unes quantes editorials interessades, però vam sortir de la trobada amb l’Ernest Folch i la gent d’ARA Llibres amb la seguretat de que aquella era la elecció ideal.

9788492907397Fer un llibre és molt més fácil del que sembla des de fora. Pot ser pesat, feixuc, esgotador però en contra de la idea generalitzada, no és una tasca titànica reservada a uns quants escollits. La prova és que algú com jo n’ha fet dos i fins i tot m’han deixat publicar-los. Us podria enganyar i dir-vos que va ser un llarg i tortuós procés d’ elaboració literària, investigació periodística, recerca i documentació que es va perllongar al llarg dels anys. La realitat és que es va fer en dues tardes. Dues llargues i meravelloses tardes de converses amb ell que ens van donar el gruix de les seves vivències. Evidentment després es va anar ampliant via mails i whatsapps durant les setmanes següents i segurament el que més feina ens va portar de tot –sempre és així– va ser rebre, triar i maquetar les fotos. La resta va ser tasca de coordinació entre el Sique, jo i els amics d’ARA llibres. Als tres ens agrada treballar ràpid i per això en tres mesos el llibre estava al carrer. Un mes per recopilar la informació. Un per donar-li forma. Un per maquetar i imprimir. La idea va néixer el juny (en una conversa amb el Sique en un vagó de metro) i al setembre era a les llibreries. Una bogeria. M’ho diuen i no m’ho crec. En menys de noranta dies vam aconseguir convèncer un jugador del Barça, signar contractes (amb representants pel mig), posar-nos d’acord amb l’editorial i escriure un llibre a sis mans. El timing de UN ANY AL PARADÍS és de les coses de les que més orgullós estic, segurament perquè sempre he tingut tendència a treballar més a gust amb poc temps i amb ritme ràpid, també a la ràdio.

No sabeu com n'és, de bonic, el Camp Nou, a les fosques, amb centenars de milers de càmeres immortalitzant un dia històric. Espero que aquest llibre serveixi perquè no ho oblidem mai. Gràcies per compartir-ho amb mi.
(Extracte)

El resultat va superar ampliament les nostres expectatives… o com a mínim les meves. Sabíem que tindria repercussió tractant-se de qui es tracta, però no ens imaginàvem que es convertiria en un dels llibres sobre el Barça més venuts de la història. Ni que es traduiria al turc o al polonès. Ni que moltes editorials ens demanarien –i encara ens demanen– que en fem una segona part. Sospito que l’èxit del llibre no es deu a que sigui una joia indispensable de la literatura universal sinó segurament a que es va fer en el moment adequat, just abans del boom de publicacions sobre aquell equip. Un o dos anys més tard i ens haguéssim vist sepultats sota un allau de manuals de Guardiola, biografies de jugadors i àlbums de fotos de les finals. Va ser right on time. I per això els tres pensem que encara que Berlín ens hagi regalat un altre triplet, aquell any al paradís ha de seguir sent únic i irrepetible.

CELTICS VS. LAKERS: LA RIVALIDAD QUE LO CAMBIÓ TODO

Si pogués fer un llibre esportiu de qualsevol tema del món, quin triaria? Aquesta és la pregunta que em vaig fer després de l’any al paradís. La resposta era evident: els Celtics i els Lakers. Els dos equips més mítics del bàsquet mundial. De fet, si podia, tenia clar que no volia fer el llibre sobre els Celtics ni sobre els Lakers, sinó sobre la relació entre tots dos i com aquesta rivalitat va canviar la història de l’esport, de la televisió i, fins i tot, de la cultura popular. Però cada vegada que convidava aquest pensament, se’n presentava un altre de forma violentament realista: no treu cap a res. A què ve, ara, un llibre dels Celtics contra els Lakers? Trobaré algun editor a qui enganyar per publicar una història com aquesta?

celticsvslakers002

La resposta me la van donar ells. Kobe. Pau. Pierce. Garnett. Era la primavera de 2010 i les dues franquícies amb més història de la NBA s’havien proposat ajudar-me a publicar el llibre. O com a mínim donar-me una bona excusa per fer-ho. Després d’eliminar Orlando a l’Est i Phoenix a l’Oest, Celtics i Lakers es plantaven novament en una final. La segona en dos anys. Una petita nova tradició que prenia el relleu dels 80 i dels 60. L’empenta ideal. Aquest cop no volia fer un llibre esportiu a l’ús. Primer per diferenciar-me de l’anterior i després, perquè em venia de gust fer un llibre per mi. Ho sento, és molt egoista però mentre preparava l’aventura amb Iniesta pensava contínuament en els lectors i els oients. Mentre preparava aquesta pensava només en mi. En quin tipus de llibre voldria tenir sobre els Celtics. En quin m’hagués agradat comprar però no havia vist mai publicat (i us asseguro que tinc uns quants llibres sobre NBA i en concret sobre l’equip de Boston a la meva estanteria). En quin voldria rellegir cada nit sense avorrir-me’n.

Madrid-Barça. Boca-River. Argentina-Brasil. El mundo del deporte nos depara grandes rivalidades. Pero la que nos ocupa es diferente a todas. Un duelo que no se autodefine a partir del odio deportivo ni de la pasión desenfrenada. Un clásico que no entiende de bengalas, incidentes violentos ni tragedias personales. No nos malinterpreten: Celtics y Lakers se odian, sí. Mucho. Pero lo que convierte a este enfrentamiento en único es su capacidad para unir, para derrumbar barreras, para acortar distancias, para establecer los límites del deporte moderno. Bienvenidos a la rivalidad que lo cambió todo
(Extracte)

Això requeria tenir encara més control sobre el procés creatiu i especialment sobre el disseny i la presentació del llibre. L’Editorial Sombra me’l va concedir i ho vaig veure clar: el volia ben diferent de l’anterior. Per començar, el format seria horitzontal i molt més gran pel que fa a les dimensions. Les diferències serien també conceptuals. Tinc la sospita que la gent a la que ens apassiona alguna cosa correm un risc elevat de fer-nos pesats amb ella. Si hagués donat via lliure a les meves ganes d’escriure sobre aquest tema en qüestió, podria haver accelerat el procés de desforestació de l’Amazones. Em podria haver sortit un llençol, un totxo. Una arma llancívola per si entrava un lladre a casa. L’editorial s’hagués quedat sense paper i el meu ordinador sense gigabytes. No volia res de tot això. No volia una bíblia, volia un àlbum de fotos.

Vaig escriure el llibre en un moment molt especial per mi.
Just després de prendre la decisió més arriscada i satisfactòria de la meva vida

L’esforç va ser de contenció. Triar poques paraules però il·lustrar moltes històries. Tot i algunes desavinences, haig de treure’m el barret davant l’aposta econòmica i de confiança del Roman Gómez Puntí, avui assessor jurídic del Barça i llavors responsable de l’editorial. Lamentablement per la futura universitat dels meus fills (que no tinc) l’esforç econòmic no va ser per mi, sinó per l’adquisició de les fotos. La meva obsessió eren fotos grans, de qualitat, amb bona definició i molt de significat. Malauradament aquestes no es troben a Google imatges. L’esport americà, encara que més jove que el nostre, presenta una rica tradició fotogràfica que no podíem obviar i la rivalitat que ens ocupa és especialment fotogènica: Wilt i Russell, Magic i Larry, Kobe i Pierce, Garnett i Pau…Sumem-li el parquet del Garden, el glamour de Hollywood i els colors de tots dos uniformes… el resultat era evident: ens havíem de rascar la butxaca amb les fotos. Suposo que a les arques de Getty Images hi ha una placa amb el nom del llibre i l’editorial. Les fotos no només ens van costar diners. Sobretot ens van robar temps. Hores i hores descartant, eliminant, enfrontant cara a cara….Al càsting només li va faltar televisar-lo i establir rondes. Els quarts de final van ser fàcils però a partir de les semis, les decisions es complicaven. Alguns elements, com la dimensió o el preu, ens ho feien una mica més fàcil.

Afortunadament, les hores de selecció fotogràfica es van compensar amb la part periodística. Les històries me les sabia de memòria. Era la feina més fàcil del món. És com si a algú li demanen que escrigui sobre casa seva o sobre el seu millor amic. Tenia el llibre al cap. A més, em sortia bibliografia per les orelles perquè nadava entre documentació NBA des de feia anys. Per acabar-ho de rematar la meva professió m’havia ofert la possibilitat d’entrevistar protagonistes directes de la rivalitat com Kobe, Pau, Worthy, Garnett o James Posey. Oli en un llum.

El llibre el vaig escriure en un moment molt especial per mi. Just després de prendre una de les decisions més arriscades i més satisfactòries de la meva vida: deixar finalment la SER. És curiós però aquest viatge s’explica de llibre a llibre. El d’Iniesta marca l’inici i el dels Celtics i els Lakers, el final del mateix procés. El primer em va servir per abstraure’m (i per estalviar uns calerons) i quan vaig fer el segon, ja estava plenament centrat en buscar nous horitzons. Per tot això i per moltes coses més, Celtics vs. Lakers: la rivalidad que lo cambió todo tindrà sempre un lloc de privilegi al meu cor.

No hi ha comentaris

Escriu un comentari