Sobre el meu futur | Dani Senabre
Pàgina web oficial del periodista Dani Senabre. Descobreix tots els vídeos, les entrades i les publicacions. We've got fun and games.
dani senabre, dani, senabre, rac1, cope, dani senabre rac1, youtube, tu diras
17449
post-template-default,single,single-post,postid-17449,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

Sobre el meu futur

Sobre el meu futur

Hola.

Molts em pregunteu pel meu futur. En primer lloc, gràcies per l’interès. Després de prendre’m les vacances que em tocaven i una mica més que em mereixia ;), de passar temps amb els meus, de saltar en paracaigudes i de guanyar l’MVP de l’NBA al 2k amb el meu jugador, just ara començo a preparar algunes coses i a posar-ne d’altres en funcionament. Això és el que us puc dir:

1. El primer a qui haig d’agrair- i felicitar (perquè aviat és el seu aniversari i en números rodons) és al Josep Maria Mainat. El destí va voler que el mateix dia que signava el meu acomiadament improcedent de RAC1 al matí, començava a treballar a la tarda en un projecte per la seva productora de TV, del que no estic autoritzat a dir-vos gaire cosa. Però si puc dir que treballar amb ell, el Pol Mainat i tot el seu equip és divertidíssim i m’ha ofert una nova visió: la de l’entreteniment i l’espectacle televisiu des de dins .

2. La pregunta que més em feu és: quan tornaràs a presentar un programa? Després de la meva sortida de RAC1, algunes  ràdios es van posar en contacte amb mi. Sempre fa molta il·lusió que algú et tingui en ment, però el problema és el següent: després d’haver fet una cosa com el Tu Diràs, és molt difícil trobar un proper pas a l’alçada. No és només per una qüestió de dimensió o repercussió, és sobretot perquè parlem d’un projecte que m’ha omplert, l’he estimat i l’he portat molt a prop del cor. Cada nit. Com li vaig dir a tots els tertulians que em van trucar en el seu dia: és molt difícil que torni a fer ràdio. Hi ha poques coses iguals o millors que la que acabo de fer. Però n’hi ha. I sempre pot ser que apareguin. Alguna idea engrescadora i que em permetés triar la gent amb la que treballo podria arribar a donar-se. Però és poc probable. Si volgués fer ràdio per fer-la, encara hi seria avui. Però no. Ho sento, jo funciono així: només sé fer coses en les que hi posi el cor. No cal que siguin grans coses. Només coses que m’omplin.  Vendre frankfurts al Boston Garden, per exemple.

3. Parlant de coses -i en aquest cas de persones- en les que hi poses el cor: Com sabeu m’he unit a l’equip de comentaristes i tertulians de la COPE.  Amb poca gent em trobo més a gust que amb Paco Gonzàlez i Manolo Oliveros. La sintonia personal amb ells i les comoditats  de tot tipus que m’han posat ha fet que no m’ho pensi ni un segon. És un honor i un orgull treballar amb ells i amb tot l’equip.

Sempre em costa molt respondre a on em podeu sentir, o sigui que m’ho he apuntat:

  • Faig tertúlia amb Juanma Castaño a El Partidazo gairebé cada nit (en un horari que em sona) i especialment al Tertulión dels Diumenges (amb Miguel Rico, Maldini, Guasch, etc…). També comento partits del Barça amb Paco Gonzàlez a Tiempo de Juego (rotant amb Minguella, Pichi Alonso, etc.
  • A més, faig tertúlia amb José Luis Corrochano els dilluns a Madrid , amb el gran Joan Batllori els dijous a Esports COPE i minidebat a les 20:30 a Deportes COPE amb Manolo Lama.

I crec que ja està, però amenaço amb envair Showtime ara que comença l’NBA.

No tinc per què explicar interioritats, però em ve de gust fer-ho per a què veieu de quin tipus de gent estem parlant. Quan vaig deixar la SER, Manolo Oliveros i Paco Gonzàlez em van trucar. Van apostar fort per mi, em van cuidar, em van donar molt camp per córrer i em van enviar a narrar un All Star Game a Los Angeles i a cobrir una final de Champions a Wembley, entre d’altres coses. La meva forma de recompensar la seva confiança va ser marxar a RAC1 l’estiu següent. Havia signat per 5 temporades amb la COPE.

Com ja hem vist, molta gent amb molt menys m’hagués posat mil i un problemes. Però ells no només no ho van fer sino que em van posar totes les facilitats del món i es van portar de 10. Em va costar molt poc acceptar la oferta de RAC1 però em va costar molt allunyar-me d’ells. És l’únic lloc del que he marxat que m’ha sabut greu deixar. Perquè m’entengueu: si Manolo Oliveros, Paco González, Jorge Hevia o qualsevol dels membres de l’equip em truca un dia a les 4 de la matinada dient que han punxat una roda a Bielorrúsia, el Wilson i jo agafem el cotxe i els anem a buscar sense dubtar-ho. I això ho puc dir de molt poca gent.

4. Ja he estat aquí abans. I és un lloc meravellós. Tothom ho hauria de provar. Una oportunitat de descansar, agafar perspectiva i reinventar-te. Després de 15 anys de fer ràdio esportiva, vas pensant de tant en tant què més et faria il·lusió fer apart d’això. Sempre he tingut clares les respostes i ara començaré a posar-les en pràctica. Se m’han obert nous camins que ja veurem on em porten, però que passen per dos punts:

Youtube. Un mitjà que mig periodisme odia ja em cau bé des del primer moment. De tots els projectes que se m’han presentat, aquest és el que més avançat tinc. Tant que us puc anunciar que la setmana que ve obro el meu canal. Potser hi veieu alguna cosa de Barça o d’NBA, però serà de TOT. De les meves frikades. Sense cap pretensió més que la de passar-m’ho bé (com sempre) i treballar amb la dona que estimo. Ara que ho penso, deu n’hi do com a pretensions.

El Cinema. El meu gran amor juntament amb la ràdio. De fet, per sobre de la ràdio.  Escriure i en un futur dirigir, son dos dels grans somnis professionals que em queden per complir. Sóc conscient de la magnitud del repte, però és precisament això el que em posa. Porto preparant-me des de fa molt de temps i últimament estem intensificant els preparatius. És un camí llarg i pràcticament amb zero possibilitats d’èxit. Dels que m’agraden a mi.

Moltes gràcies pel vostre suport constant i el vostre amor. Ja no parlo dels missatges a les xarxes socials, parlo de tota la gent que em veu pel carrer i es pren la molèstia d’aturar-me i parlar dels moments que hem compartit. Gent que està treballant, conduint, passejant el gos en xandall o vestit d’etiqueta en una gala i s’acosta per parlar-me del Happy Hour, els Zombies Nazis o l’hora de passar-s’ho bé. Treballar del que t’agrada i sentir-te valorat és un plaer. Prendre decisions arriscades i veure que la gent les entén i fins i tot les aplaudeix, encara més.

Moltes gràcies per acompanyar-me en el meu viatge. Ens veiem a la jungla.

Malote out.

10 Comentaris
  • Jaume
    Posted at 10:31h, 26 octubre Respon

    Ets un gran mestre en Actitud i un referent per mi.

  • Laurindo
    Posted at 10:33h, 26 octubre Respon

    Sabes donde o como se pueden descargar los podcast donde participas? ivoox, etc??

  • Xavi Lite
    Posted at 11:46h, 26 octubre Respon

    Començar, pensant des del final.
    Bona feina!

  • Jordi Espin
    Posted at 12:46h, 26 octubre Respon

    Q gran ets Dani!!! Sempre amb tu

  • Nahum Romero Bernaus
    Posted at 13:06h, 26 octubre Respon

    Aquest post es una demostració del que dius, de fer les coses amb el cor, doncs ens has obert el teu cor i ens has demostrat el gran profesional que ets. Ens has acompanyat a la nit, i gràcies. I ara, sigui quina sigui la teva propera aventura, sempre podràs amb el nostre suport. I ja amb ganes de subscriure’m al teu canal de Youtube. De nou, gràcies i ens veiem a la jungla.

  • Ferran Lanzón Buenavida
    Posted at 14:59h, 26 octubre Respon

    Ets molt gran, que tinguis una sort infinita. Que la força t’acompanyi

  • Alex lopez lopez
    Posted at 20:38h, 26 octubre Respon

    S han porrat malament els de rac1, el meu castig es diu tot costa, gracies i anims…..

  • Ignacio Torra
    Posted at 21:33h, 26 octubre Respon

    No hace falta decir nada más!!!! A tope..t’esperem o no!!?
    Oblida’&dsfruta

  • David Marin Raluy
    Posted at 23:14h, 12 novembre Respon

    Dani em dic David, fa dotze anys cuan en tenía 19 Em vaig enganxar al teu programa cuan anaba a recollir a la que ara es la meva dona a la feina.Anys mes tard et vaig perder la pista pero quan Em vaig asseventar que presentaries el “tu diras” Em va fer Molt feliç.han sigut uns anys acollonants ,em viscut l’epoca daurada del barça junts….el 2-6,iniestazo a Stamford bridge,Berlin…la,la,la,la,la……era un incondicional de “tu diras”,dic era perque ja no ho soc.ja he vist els dos primers vídeos de “Dani in the jungle ” I m’alegra saber que les coses et van be.una abraçada Molt forta i que espigues que si algún día et repenses lo de tornar a fer radio som molts als que ens tornaras a fer feliços.

  • David Gateu Comes
    Posted at 21:11h, 31 gener Respon

    Hola Dani,
    Ahir vaig veure Rogue One. Em va encantar! L’última escena de Darth Vader repartint “mantecados a diestro y siniestro” fulminant rebels…sublim! Que et va semblar la peli? Tens alguna crítica penjada?…tú diràs?!?
    Gràcies per endavant i molta sort en tots els teus projectes. Dani in the jungle em sembla genial. Que la força ens acompanyi!

Escriu un comentari